Hort

Un hort és un espai natural  de trobada, treball, experimentació i creació. La participació dels més xicotets  en el seu cultiu resulta del tot didàctica i permet introduir temes a cavall de  diversos àmbits com els de l’educació ambiental, l’educació del consumidor,  l’educació per a la salut, la formació en ciències naturals, l’aplicació de  tecnologies agrícoles.
Aquí trobareu el material didàctic i  les eines necessàries pel cultiu d’un hort, el disseny de l’hort, els consells  per a la redacció d’un projecte d’hort escolar, les fitxes d’experiments, els  consells de l’hortolà, els refranys i dites, el calendari de cultius i un llarg etcètera de  propostes pensades per ser utilitzades en tots els cursos i les àrees de  l’escola.

EL NOSTRE HORT ECOLÒGIC

El nostre hort escolar és un recurs educatiu molt interessant que ens permet assolir dos objectius fonamentals: en primer lloc, és un instrument multicisciplinar, és a dir, podem integrar-lo dins de totes les assignatures i tots els cursos des d’Infantil 3 anys fins a sisé de primària, i en segon lloc, fomenta valors com el respecte, la cooperació, l´autonomia, la constància, la responsabilitat i l´esperit crític, entre d´altres.

Quan gaudim del que ens envolta aprenem sense esforç. La il.lussió per veure crèixer i reconèixer la vegetació que plantem a l´hort fa que ens endinsem en un viatge cap al coneixement de la natura i els seus cicles. Consulta el nostre projecte:

Projecte Hort Escolar

L’hort del Ceip Federico García Sanchiz naix el curs 2012-2013 després d’incorporar-nos a les nove instal·lacions escolars. Té una superficie de 160 metres quadrats, repartits en varies zones d’acció.

  • Caseta de magatzem per a les eines.
  • Terreny de plantació.
  • Compostera.

Material que utilitzem:

  • Muleta mecànica.
  • Cabassos de plàstic.
  • Eines d’hort: Aixades, tissores de poda, rasclet, guants, etc….
  • Programador de rec per degoteig.
  • Semillers.

Organització de treball:

Tota l’escola està implicada en dur a terme el projecte de l’hort ecolar però depenent de l’edat de l’alumnat es realitzen diferents tasques:

  • Alumnat de cinquè i sisé manteniment de l’hort durant un hora semanal i activitats pedagògiques.
  • Alumnat de 1r, 2n, 3r, i 4rt activitats pedagògiques de l’hort en l’assignatura de coneximent del medi.
  • Alumnat d’Infantil activitats pedagògiques de l’hort en l’assignatura de coneximent del medi.

També contem amb l’ajuda de les famílies. Existeixen diferents grups de treball segons les seues possibilitats professionals:

  • Pares i mares que acodeixen el dia de manteniment de l’hort junt amb l’alumnat de cinquè i sisé.
  • Mares i pares fora de l’horari escolar en feines de manteniment més complexes.
  • Mares i pares en el manteniment d’aquesta Aula Virtual. Actualitzant-lo per al seguiment de la resta de famílies, fent recerca d’activitats on line per a l’alumnat.

Consulta les nostre planificacions de treball anuals:

Què volem aconseguir:

Volem alumnes que puguen valorar el cultiu tradicional i ecològic, que aprenguen a realitzar-lo i a més a més potenciar una alimentació saludable. Mira aquest video i veuràs el perquè!

Calendari de cultiu: Planificació de les taques mes a mes

Podríem imaginar el cicle anual com dos semicercles simètrics:

  1. FEBRER – AGOST
  2. AGOST – FEBRER

Hi ha un període temperat i amb humitat a la primavera, i també a la tardor. Una primer acabament dels cicles al juny -els cereals i lleguminoses-, i un segon acabament al desembre/gener quan finalment cauen totes les fulles dels arbres (cal però que recordem les plantes bianuals, si les trasplantem al gener o febrer espigaran al mes de maig, en canvi si les sembrem a l’abril ja no espigaran fins l’any següent).

Aquestes notes són una orientació. El coneixement local sobre quan plantar, sembrar i recollir sol ser més afinat (en quant a sembres i trasplantaments es perden més collites per fer-ho aviat que tard!).

GENER:

  • Sembrar: pèsols i faves.
  • Plantar: alls
  • Collir: cols, axicòries, escaroles, espinacs, porros i pastanagues.

Cal abrigar conreus sensibles al fred: espinacs i bledes. Abrigar la terra en general.

FEBRER:

  • Sembrar: encara es poden sembrar faves i pèsols. Recordeu que pateixen la calor i la sequera i es corquen.
  • Plantar: alls, ceba blanca i de guardar, xalotes.
  • Collir: cols, espinacs, porros i pastanagues.

Posar a germinar la” llavor” de patata. Començar a preparar el sòl, posar a punt les eines.

MARÇ:

  • Sembrar al terra definitiu la ceba de guardar, espinacs, julivert, raves, pastanagues i carabassons.
  • Plantar: all, ceba ,porro i patates.

Enretirar transitòriament el “mulch” per assecar el terra i escalfar-lo per sembrar.

ABRIL:

  • Sembrar: bledes, espinacs, mongeta d’hivernacle, blat de moro, julivert, remolatxa, pastanaga i carabassons.
  • Plantar: enciam, patata, porro i col.
  • Collir: espinacs, enciams (sembrats a la tardor), porro, raves.

MAIG:

  • Sembrar: bledes, carbasses, col, col i flor, espinac, mongeta, cogombre, julivert, soja i pastanaga.
  • Plantar: albergínia, carbassa, col i flor, maduixera, meló, patata, porro, tomàquet i cogombre.
  • Collir: bleda, col i flor, espinac, enciam, nap, porro, rave i pastanaga.

Esglaonar les sembres de mongetes, blat de moro i enciamControl de males herbes.

JUNY:

  • Sembrar: bleda, axicòria, mongeta, blat de moro, julivert, remolatxa i pastanaga.
  • Plantar: api, col morada, col i flor, col, enciam i porro.
  • Collir: bleda, carbassó, ceba blanca, col i flor, espinac, pèsol, fava, enciam, patata primerenca, porro i pastanaga.

Atenció a les adventícies, començar a esporgar les tomaqueres, alberginieres. Recalçar les mongeteres i les patateres.

JULIOL:

  • Sembrar: xicoira, mongeta (per secar), julivert, rave i pastanaga.
  • Plantar: col morada, col i flor, enciam, porro i col de cabdell.
  • Collir: bleda, api, albergínia, carbassó, col morada, col i flor, escarola, mongeta, enciam, blat de moro, patata, cogombre, porro, remolatxa, col de capsa, tomàquet i pastanaga.

Estem de vacances però ho marquem per als interessats!

AGOST:

  • Sembrar: adob verd
  • Plantar: xicoira, escarola, maduixera i enciam.
  • Collir: bleda, all, api, xicoira arrissada, albergínia, carbassó, ceba, col i flor, escarola, mongeta, enciam, patata primerenca, cogombre, pebrot, bitxo, remolatxa, tomàquet i pastanaga.

Estem de vacances però ho marquem per als interessats!

SETEMBRE:

  • Sembrar: espinacs, adob verd i naps.
  • Collir: bledes, xicoires arrissades, alls, carbassó, ceba, col i flor, xalotes, mongeta, enciam, nap, cogombre, remolatxa vermella i pastanaga.

Control d’adventícies i despuntar tomaqueres.

OCTUBRE:

  • Sembrar: adob en verd, espinacs, porro i rave.
  • Plantar: ceba blanca, col de primavera i col i flor.
  • Collir: bledes, xicoires, api, albergínia, carbassa, col morada, col i flor, mongeta, enciam, cogombre, porros, remolatxes, col de capsa, tomàquet i pastanaga.

Escampar compost a les parcel·les lliures i cobrir amb mulxing.

NOVEMBRE:

  • Sembrar: pèsols i faves.
  • Plantar: alls, ceba blanca, col de primavera i enciam d’hivern.
  • Collir: bleda, axicòria, api, carbassa, col llombarda, col i flor, escaroles, nap, porro, remolatxa, col de capsa, tomàquet i pastanaga.

Protegir de les gelades les escaroles, els espinacs i les pastanagues.

DESEMBRE:

  • Collir: cols, espinacs, porros i pastanagues.

Calendari extret del material del curs “L’hort ecològic” organitzat pel Museu Darder, Ajuntament de Banyoles i Limnos. Escrit i recollit per: Nicolau Forns i Margarida Viciana (terraprim@pagesosagroecologics.com)

Dites, Provervis i Refranys

GENER

  • Aigua de gener omple bótes i graner.
  • Pel Gener, el camp llaurar, la vinya podar i el vi trascolar.
  • Aigua de Gener, prenya l’oliver.
  • Del gener el pagès, no entreu res.
  • Gener mullat, bo per a la terra i mal per al ramat.
  • Qui rega en gener, posa blat al graner, palla al paller i oli a l’oliver.
  • Ceba de cap d’any, bon averany.
  • Col de Gener, bona com el corder.
  • Si vols ceba de diner, planta-la pel Gener.
  • Flor de Gener, no omple el graner.
  • Vols conèixer el Gener ?. Mira l’ametller.
  • Si vols veure la lluna bé, mira-la pel gener.
  • De l’aigua de gener, ni una gota se’n fa malbé.
  • Pels reis el dia creix i el fred neix.
  • El millor femer, el de la lluna nova del gener.
  • Si vols tenir un bon aller, planta’l pel gener.
  • Glaçada de gener la terra estova bé.

FEBRER

  • De la lluna de Febrer, no n’esperis res de bé.
  • Guarda la llenya al llenyer per quan arribi el Febrer.
  • Pel Febrer abriga’t bé. Si el Febrer no febreja, tot l’any bogeja.
  • Quan pel Febrer trona la neu ja ressona.
  • Pel mes de Febrer, un dia dolent i els altres també.
  • Orenetes pel Febrer, mal any ve.
  • El Febrer ja és jornaler.
  • Pel Febrer treu flor l’ametller.
  • Pel Febrer, un dia de sol i l’altre al braser.
  • Sol de Febrer, emmascara com un calderer.
  • Febrer el curt, amb vint-i-vuit dies s’ en surt.
  • Si no plou pel Febrer, no hi ha bon prat ni graner.
  • Al Febrer has de llaurar, el que al Març vulguis sembrar.
  • Qui replega l’oliva abans del Gener deixa l’oli a l’oliver… però el troba l’any que ve.

MARÇ

  • Per la Mare de Déu de març la múrgola treu el nas.
  • Tota vinya estimada, pel març treballada.
  • Març ventós pel pagès és profitós.
  • Març, marçot, mata a la vella a la bora del foc i a la jove si pot.
  • El sol de març porta refredats.
  • Hivern de molta gelada, molta fruita assegurada.
  • Març ventós i abril plujós fan a maig florit i formós.
  • Març, marcer és mentider Març ventós i Abril plujós, fan esser el pagès orgullós.
  • Març marceja, Abril boigeja.
  • Quan al Març trona, l’ametlla es bona.
  • Quan el Març fa de Maig , el Maig fa de Març.
  • Pel Març la falceta al braç.
  • Pel Març, els ametllers en flor i el jovent en amor.
  • Si no llaures pel Març, ja no llauraràs.
  • Si no podes pel Març, no veremaràs.
  • Si el bou vols engreixar, de mig Febrer a Març l’has de pasturar.
  • Quaresma ventosa, collita granosa; si massa vent fa, ni palla ni gra.

ABRIL

  • Abril plovent i maig rient.
  • La flor més gentil, la clavellina d’abril.
  • Si per l’abril sents tronar, ordi i blat no faltarà.
  • Per Sant Jordi, espiga l’ordi.
  • Fins que la lluna d’abril no hagi passat no donis l’hivern per acabat.
  • Abril finit, el cep florit Abril mullat, bo pel blat.
  • L’abril fa el pecat i el març és l’acusat.
  • Gelada abrilera, fam al darrera.
  • Gelada d’Abril, fam per tot l’any.
  • L’abella per l’Abril dóna la cera i l’ovella la pella.
  • Març ventós i Abril plujós, fan el Maig florit i formós.
  • Març ventós i Abril plujós, fan ésser el pagès orgullós.
  • Març ventós i Abril plujós, porten el Maig joiós.
  • Matant una mosca a l’Abril, se’n maten més de mil.
  • Per l’Abril, espigues mil.
  • Per l’Abril, arrenca un card i en naixeran mil.
  • Per Sant Jordi, espiga d’ordi, per Sant Marc, espiga de blat, per Sant Jordi, garbes d’ordi.
  • Pluja d’Abril i sol de tardor, solen fer l’any millor.
  • Si no plou per Sant Jordi, tururut ordi.
  • Si no vols menjar sopes tot l’estiu, sembra pèsols per l’Abril.
  • Si a l’Abril sents tronar, ordi i blat no en faltarà.
  • Trona l’Abril, ve bon estiu. Tronada per l’Abril, cada gra en torna mil.

MAIG

  • Sembra julivert pel maig i tot l’any tindràs.
  • Maig humit fa el pagès ric.
  • Una flor no fa maig, ni una gota un raig.
  • Trons pel maig, vents a raigs. Al maig, conforme vaig.
  • Si sembres bledes al maig, per Nadal encara en menjaràs.
  • Maig ventós i juny calent, fan bon vi i bon ferment.
  • A bona hora vingui el maig, el millor més de tot l’any.
  • De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat.
  • Fang de Maig, espiga d’agost.
  • Maig ventós i Juny calent, fan bon vi i bon forment.
  • Març ventós i Abril plujós, porten el Maig joiós.
  • Ningú s’alabi del blat, fins que el Maig sigui acabat.
  • No és bon Maig si no deixa la bassa plena.
  • Pel Maig, murtra; pel Setembre, fruita.
  • Pluja de Maig, collita segura.
  • Qui poda en Maig i alça en Agost, no fa pa ni most.

JUNY

  • Juny assolellat i ben tronat, any de molt vi i molt blat.
  • El juny formós és abundant.
  • Aigua de juny primerenca, molts mals arranca.
  • Pel Juny, la falç al puny.
  • Si plou per Sant Pere, ploura un mes darrere.
  • Juny benigne i humit, de carreroles el prat n’és farcit.
  • Al juny la pluja és lluny, i si plou, cada gota és com el puny.
  • Aigua per San Joan, celler buit i molta fam.
  • Al juny corbella al puny i la roba lluny.
  • Juny, Juliol i Agost, ni dona, ni col, ni most.
  • La civada, com l’espelta, per Sant Isidre es desperta.
  • Si plou a primers de Juny, el bon temps és lluny.
  • Aigua de Sant Joan, no dóna ni vi ni pa.
  • Aigua per Sant Joan, celler vuit i molta fam.
  • Per Sant Joan, agafa les espardenyes i fot el camp, si no, passaràs fam.
  • D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
  • Entre Sant Joan i Sant Pere, no posis batuda a l’era.
  • De llana de Sant Joan, fes el teu abrigall.
  • Per Sant Joan, creix l’arbre i creix l’infant.
  • Les herbes de Sant Joan tenen virtut tot l’any.
  • Llaura per Sant Joan, si vols menjar bon pa.
  • Per Sant Joan, el blat al camp; per Sant Pere, el blat a l’era.
  • Qui de la muntanya es vulgui enamorar, per Sant Joan hi ha d’anar.
  • Tronada de Sant Joan, les nous corcades.
  • Trons per Sant Joan, la collita reeixiran.
  • Per Sant Joan, el primer bany.
  • Per Sant Joan, garbes al camp.
  • Per Sant Pau, l’hora hi cau.
  • Per Sant Pere i Sant Feliu, l’avellana surt del niu.
  • Per Sant Pere, garbes a l’era.

JULIOL

  • Juliol sense rosada, duu la pluja amenaçada.
  • Nit de juliol, pluja no vol.
  • Pel juliol beure, suar i la fresca buscar.
  • A mig juliol sembra el fesol, per la Mare de Déu Carmeta, a sembrar la mongeta.
  • Pel juliol, amb poc foc vull el perol.
  • Qui no pesca pel juliol no pesca quan vol.
  • Si no regues pel juliol, tot l’any el camp se’n dol.
  • Raïm per Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre  te’n llepes els dits.
  • Pel Juliol, el raïmet porta dol i l’oliva també en vol.
  • Pel Juliol, la forca al coll.
  • Pel Juliol, sega qui vol.
  • Qui no bat pel Juliol, no bat quan vol.
  • Quan plou pel Juliol, fusta plou.
  • Qui no es banya pel Juliol, no es banya quan vol.
  • El bon nap, Per Sant Jaume ha d’ésser nat.
  • Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de Setembre, te’n llepes els dits.
  • La bona col, ha d’ésser feta pel Juliol.

AGOST

  • A l’agost bull el mar i bull el most.
  • La lluna d’agost clareja quan es fa fosc.
  • Aigua d’agost, safrà, mel i most.
  • Quan Sant Llorenç porta capa la pluja no s’escapa.
  • Per l’agost a sol post, de seguida es fa fosc.
  • Per la Mare de Déu d’agost, a les set és fosc.
  • Si no plou per l’agost no gastis diners en most.
  • A l’agost la dalla no té repòs.
  • Per l’agost el bestiar de llana es mor de gana.
  • Most d’Agost, mal color i pitjor gust.
  • Tempesta a l’Agost, bons raïms i millor most.
  • Agost té la culpa i Setembre porta la fruita.
  • Allò que Agost madura, Setembre assegura.
  • Cada cosa al seu temps, com les figues a l’Agost.
  • L’Agost els pastura i el Setembre els madura.
  • La Mare de Deu d’Agost, diada molt assenyalada, maduren els albercocs i alguna pruna de frare.
  • Aigua per la Mare de Déu d’Agost, treu oli i aigua al most.

SETEMBRE

  • Al setembre cadascú cull el que sembra.
  • Setembre assaonat, bolet al Prat.
  • Setembre de secada, bolet a l’ombrada.
  • Bona gallina serà la que pongui pel veremar.
  • Setembre s’endu els ponts i eixuga les fonts.
  • Lluna setembral, la més clara de l’any.
  • Pel mes de setembre es talla el que penja.
  • Santa Tecla, patrona dels avisats, i també dels descuidats.
  • Pel Setembre, neteja tines, portadores i premsa.
  • El Setembre és veremador, i es fa vi del bo i millor.
  • Allò que Agost madura, Setembre assegura.
  • L’Agost els pastura i el Setembre els madura.
  • Al Setembre, carbasses.
  • El fred de Setembre mata l’eruga.
  • Pel Setembre, cull les pomes, abans no vinguin les bromes.
  • Pel Setembre, qui tingui blat que en sembri.
  • Setembre boirós, graner polsós.

OCTUBRE

  • A la tardor ni fred ni calor Octubre finit, raïm recollit.
  • Si vols tenir un bon favar sembra’l per la  Mare de Déu del Pilar Pel Pilar, el tord ve i l’oreneta se’n va.
  • Quan l’octubre va a la fi, tots els ocells d’hivern ja són aquí.
  • Castanya bullida, castanya ensopida.
  • Quan a l’octubre plou, el rovelló es mou.
  • Octubre tronat, hivern nevat.
  • L’octubre al peu, prepara l’arreu.
  • Si a darreres d’octubre sembres ton blat, el segaràs més aviat.
  • Quan l’octubre és arribat, sembra el sègol, l’ordi i el blat.
  • De l’aigua d’Octubre i del sol de Maig, en neix el blat.
  • El bolet i el moixernó, de l’octubre és el millor.
  • Per Sant Narcís, cada mosca en val sis.
  • Si a l ‘Octubre fa bon fred, mor el cuquet.
  • Quan l’Octubre ja és finit, mor la mosca i el mosquit.
  • Quan trona pel mes d’Octubre, neu segura.

NOVEMBRE

  • Pel novembre cava i sembra.
  • Darrera del novembre nuvolós ve el gener polsós.
  • De la vinya plantada per Sant Martí, en surt el millor vi.
  • Lluna roja de novembre se’n duu tota la sembra.
  • Abans de Sant Martí, pa i vi; després de l’estiuet, fam i fred.
  • De Santa Caterina a Nadal, un mes no hi val.
  • Pluja per Sant Andreu, neu o fred molt greu.
  • Per Tots Sants, amaga el ventall i treu els guants.
  • A Sant Martí, iguals el dia i la nit.
  • Pel novembre, cull el nap el que pel juliol la sembrat.
  • Novembre humit, et farà ric.
  • Novembre tronat, mal pel pastor i pitjor pel ramat.
  • De Tots Sants a l’advent, ni massa pluja ni massa vent.
  • Per Tots Sants i pels Morts, si sembres blat, colliràs escardots.
  • Per Tots Sants, els blats sembrats i els fruits a casa guardats.
  • Per Tots Sants, i no més enllà, has de sembrar.
  • Per Tots Sants, les olives a les mans.
  • Per Tots Sants, mira els teus naps.
  • Per Tots Sants, mortons i glans, cama-seques i esclata-sangs.
  • Per Tots Sants, per fruita glans.
  • Per Tots Sants, sembrar restos i plans.
  • Per Tots Sants, sembrats els camps.
  • Per Tots Sants, sense trigar, treu l’arada a llaurar.
  • Qui per Tots Sants no té sembrats, perilla quedar enganyat.
  • Qui sembra per Tots Sants, sembra blat i cull escarabats.
  • Quinze dies abans Tots Sants i quinze dies després, temps de bon sembrar és.

DESEMBRE

  • Pel desembre, tremola el vent i l’home més valent.
  • En lluna de Nadal, talla el pi  i el verdal.
  • Nadal sense lluna, de cent ovelles en torna una.
  • Si sant Silvestre plora, tot l’any plora; si sant Silvestre riu, tot l’any riu.
  • Desembre nevat, bon any pel blat.
  • Calor pel desembre i calor per gener, fred fort pel febrer.
  • Per sant Silvestre, per la porta o la finestra.
  • El sol  de desembre i de gener  porta gelades al Febrer.
  • Si l’any se’n va rient, bon any vinent.
  • Nit clara d’hivern, l’endemà dia d’infern.
  • Cada cosa al seu temps i els naps a l’Advent.
  • Per l’advent, posa’t al sol i guarda’t del vent.
  • D’olives, una per Sant Joan i cent per Nadal.
  • Pel Desembre, gelades i sopes escaldades.
  • Si el Desembre amb neus vé, eixampla el graner.
  • El forn, per Nadal, no para un instant.
  • Els alls per Nadal, ni sembrats ni per sembrar.
  • Les castanyes per Nadal es mengen bé i es paeixen mal.
  • La pluja abans de Nadal, per mitja pedregada val.
  • Si no plou per Nadal, no hi haurà sembra com cal.
  • Nadal en dilluns, festes a munts.
  • Nadal en dijous, penja l’arada i ven els bous.
  • Nadal en divendres, sembra fins les cendres.
  • Nadal en diumenge, quan ja ha passat, ven els bous i compra blat.
  • Nadal sense lluna, ramader de cent ovelles torna amb una.
 
Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s




%d bloggers like this: